Contes russos

Sinopsis: Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr V.lkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la hist.ria d’un territori i d’un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d’ésser pensada com una enorme fàbula, la hist.ria de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que  pugui existir, amb unes epopeies d’una magnitud inconcebible i que ha  provocat i patit sismes que es noten arreu del globusà I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc hist.ric que va des d’aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d’algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de  Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic  que dilueix formes i identitatsà.

"Contes russos", de Francesc Serés Rússia, un dels països físicament més grans del món, on a causa d'això les contradiccions es fan més paleses i ominoses, a la vegada ens ha donat una de les literatures europees més colossals.